La meva VIDA està plena de camins diferents entrellaçats que tots ells conformen una xarxa que donen sentit a la meva manera de pensar, fer i ser.

Aquí explico un d’aquests camins, el meu lligam amb l’art de cosir. El meu interès per aquest món ve de quan era molt petita quan veia les padrinetes, la padrina, les tietes, la mama i altres persones filant i desfilant; totes elles m’han acompanyat i han fet que cosir per mi fos una de les meves passions.

Cosir és aturar el temps, és meditar, és tenir paciència quan les coses no acaben sortint com una voldria, és ser tolerant amb una mateixa, és donar forma i sentit a una roba que t’acabes estimant per les hores que estàs amb ella abans no tens el producte final. A més, cosir et dona autonomia, satisfacció, imaginació, creativitat...

I, el més essencial és personalitzar cada labor. Això em permet, mentre cuso, estar contínuament pensant amb la persona a qui va dirigida, recordar-la, definir algun detall que saps que li farà il·lusió que l’hagis tingut en compte. 

Finalment, arriba el moment màgic, l’entrega; la satisfacció que em provoca la mirada o l’agraïment de l’altre, és difícil poder-la expressar senzillament amb paraules, és necessari sumar-hi l’emoció i la plenitud que hi ha dins meu i només em surt la paraula 

GRÀCIES